Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
XEIXA, cantant y garvellant. Burlántsen.

   «A la vora de la mar—n'hi ha una donzella...»

ANTONIA, á la Pepa.

   Tórnahi.

PEPA

   Xeixa: donchs que's casa?...

XEIXA

   Pepa!...

PEPA

   Qué hi ha?

XEIXA

   Donchs qué us caséu ó no us caséu vosaltres?

PEPA

   Ves ab qué sortiu are!

ANTONIA

   Qué n'heu de fer, vos?

XEIXA

   Com que ja l'heu passat el floret de la joventut... Que la Antonia ja deu anar pels cuaranta. (A la Pepa.) Y tu, minyona, si fa no fa!...

PEPA

   Es que no ens n'amaguém cap nosaltres d'any!

XEIXA

   Quants, donchs, quants?

ANTONIA

   No tením... els que'ns dona la gana!

PEPA

   Esclofolla, dona! (Fent la carinyosa.) Veuréu,