Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
XEIXA, cantant y garvellant. Burlántsen.

 «A la vora de la mar—n'hi ha una donzella...»

ANTONIA, á la Pepa.

 Tórnahi.

PEPA

 Xeixa: donchs que's casa?...

XEIXA

 Pepa!...

PEPA

 Qué hi ha?

XEIXA

 Donchs qué us caséu ó no us caséu vosaltres?

PEPA

 Ves ab qué sortiu are!

ANTONIA

 Qué n'heu de fer, vos?

XEIXA

 Com que ja l'heu passat el floret de la joventut... Que la Antonia ja deu anar pels cuaranta. (A la Pepa.) Y tu, minyona, si fa no fa!...

PEPA

 Es que no'ns n'amaguém cap nosaltres d'any!

XEIXA

 Quants, donchs, quants?

ANTONIA

 No tením... els que'ns dona la gana!

PEPA

 Esclofolla, dona! (Fent la carinyosa.) Veuréu,