Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tres, que'l féyau enrabiar massa, al pobret! Dolents, que no teniu bon cor, nó. Y, ay, que'ls meus germans son dolents, pobreta de mí, que son dolents!

(L'han volguda fer callar, y acaban per abaixar el cap avergonyits.)
NANDO, als germans.

   Nosaltres sols hem cregut al amo, y no li hem fet cap mal.

JOSEPH, id.

   L'hem tret de casa perque'ns ho ha manat l'amo. Y que n'estém empenedits.

NANDO

   De tot ho estém, de tot.

(Els altres també ho diuhen á mitja veu.)
NURI

   Sí? Donchs aixís ell tornará. Ay, que n'estich de contenta! Y are jo'l crido fins que'm reventi cridantlo, y veuréu com torna.

JOSEPH

   Qué dius!

PEPA

   Estigas quieta aquí

NURI, volent sortir.

    Si are no'm fa por el Manelich! (Tots l'aturan.)

PERRUCA

   Nuri!

NANDO

   Que no ho vol l'amo!

NURI

   Peró vosaltres sí; deixéume!...

(S'escapa d'ells y va á sortir.)
JOSEPH

   Que no cridis!