Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

seguit. Arrossegantme he arribat á la paret y m'hi he arrapat ab els dits y ab las unglas!... Y ja soch aquí! Y ja estém sols! Y ja estém cara á cara!

SEBASTIÁ

 Vésten d'aquí, ó sinó!...

MANELICH, rihent.

 Que me'n vagi! Se creu qu'encare'm mana á mí, al que ho aguanta tot! Aixó's pensa, aixó, Marta! Donchs nó; que ja tot s'ha trasmudat aquí dintre, que are'l qui mana soch jo. Y are ho veurás si soch l'amo!

SEBASTIÁ

 L'amo tu? Espérat, donchs!

(Intentant anar á obrir la porta.)
MARTA, comprenentho.

 Manelich!

MANELICH, corrent á la porta.

 No t'escapas! Cobart! T'he dit que sols jo y tu! Que vinch per ella, qu'es meva. Y que vinch per tu; com que vinch á matarte!

SEBASTIÁ

 A mí!... Tu á mí?

MANELICH

 A tu! A tu!

SEBASTIÁ

 Es que jo també sé matar homes!

MANELICH

 Y jo llops! Aquí la tens á la Marta! No la volías? Aquí la tens! A endúrsela'l qui puga, que ab sang se guanya! (Treyentse un ganivet.)

SEBASTIÁ

 Ah cobart, que vens armat!