Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
PEPA

   Per qué t'hem fet anar á la hermita, donchs?

NURI

   Oh, no hi era'l Tomás! La hermitana sí, que m'ha dit unas cosas!... Y quinas cosas m'ha dit la hermitana!

        PEPA, á la Antonia que anava a parlar.

     Deixa dir á la Nuri.

NURI

   Donchs m'ha dit: «Mirat, Nuri: tot aixó que veus, tot, tot es del hereu Sebastiá. La caseta en que viviu vosaltres, — vol dir la nostra, Pepa, — aquesta hermita, 'l molí, — aquest, aquest, — el mas gran ahont viu l'hereu Sebastiá, tot aixó que sembla un poblet escampat, tot, tot es del hereu Sebastiá.» Ves si me'n ha dit de cosas!

PEPA

   Aixó ja ho sabiam.

ANTONIA

   Y tal, dona!

NURI

   Oh! Esperéuse, esperéuse, que encare'n sé més, encare. M'ha dit que si caminava, caminava... d'are fins á demá al vespre, encare tot, tot fora del hereu Sebastiá. Veuréu, veuréu: que si agafo un aucell, que'l deixi, qu'es del hereu Sebastiá; que si passa un llangardaix, que no l'apedregui, qu'es del hereu Sebastiá; que si corre un barp per la riera, que no'l pesqui, qu'es del hereu Sebastiá!...

ANTONIA

   Be, si!

PEPA

   Y d'aquí, d'aquí, qué t'ha dit?