Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Donchs...! (Agafant eynas, cabassos y tirántloshi tot cap al porxo.) Teniu! Tot! Tot! Aneu! Aneu!

(Se'n van replicant.)
PEPA

   Ay! Las monjetas! (Arreplegantlas de terra.)

NURI

   Y jo també, Marta!

(La MARTA no s'hi ha fixat en ella.)
PEPA

   Ajudam, Antonia. (Per las monjetas.)

MARTA

   Tots! No vull ningú! Fora!

NURI

   Si soch la Nuri! (Los altres ja van desapareixent.)

MARTA, carinyosa.

   Tu, Nuri! Vina; fesme un petó! Te, y te. (Besant-la y plorant.) Déixam! Déixam!

NURI, sortint.

   Pobreta! No sé qué deu tenir! M'ha mullat la cara!


ESCENA IV
MARTA

No sé perque tinch de plorar d'aquesta manera! Tants anys que no ploro aixís!... Si jo'm pensava que ja ni'n sabía! (Se va aixugant ab pausas.) Jo havía de dir que nó, y sempre que nó, al Sebastiá; que per forsa no m'hi casarían! Are ho veig, are, lo desgraciada que soch! (Pausa.) Si no soch ningú