Aquesta pàgina ha estat revisada.
SEBASTIÁ, á Mossen.
Que d'aquí no surti'l Tomás; de cap de las maneras!
MOSSEN, al Sebastiá.
Qu'es cas!
(Surt Sebastiá. En Xeixa te't farsell al coll y riu sarcástich.)
TOMÁS
Nó, nó; que no's casin!
MOSSEN
Qué diheu? Ahont voleu anar are?
TOMÁS
A privarho! A privarho!
XEIXA
Tomás; depressa! Y cridéu pel camí; depressa!
MOSSEN, al Xeixa.
Y deixéulo estar vos al avi!
TOMÁS
Nó, nó, que me'n hi vaig; que van á fer desgraciat á un pobre xicot!
MOSSEN
Que nó, us dich!
XEIXA, apartant al Mossen.
Apartéuvos. Aneu!
TOMÁS
Ah, sí! Hi corro! (Toca la campana de la hermita y en Mossen se'n va rihent fort á la porta.) Ah! La campana! Ja no s'hi es á temps! Ay Deu meu! Lo que hem fet ab aquest pobre xicot! Y he sigut jo també! Que Deu m'ho perdoni!
