Aquesta pàgina ha estat revisada.
PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO, PERRUCA y després MANELICH.
ANTONIA
Y are! Ves quina gracia!
PEPA, satisfeta.
Ah! Ja volia dir jo: ves si hauría callat aquella!
JOSEPH
Ell se n'ha rigut pla bé de nosaltres!
PEPA
Vosaltres m'haguessiu ajudat! Jo li hauria tret tot, creyéume: que hi ha molt qué saber, perque la Marta ha fugit ab els ulls com d'un perdigot...
NANDO
Are no més falta que després que hem comprat tot aquest blat no'ns aprofiti.
ANTONIA
Calleu. El Manelich! (Segueixen enrahonant.) Que'l Manelich es aquí! (Calla tothom.)
PEPA
Veyám qué dirá quan ens veji.
(S'apartan tots á un costat.)
MANELICH, entra sense veure á ningú. Apart.
Jo no espero ni un dia més aquí! Diuhen que avuy torna l'amo. Donchs quedo be ab ell, y en acabat amunt, á las mevas montanyas, y á morirmhi ben sol de rábia y de pena!
ANTONIA, escarnintlo á mitja veu.
Xup!... La cabrota!...
