Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/82

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA VI
PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO, PERRUCA y després MANELICH.


ANTONIA

   Y are! Ves quina gracia!

PEPA, satisfeta.

   Ah! Ja volia dir jo: ves si hauría callat aquella!

JOSEPH

   Ell se n'ha rigut pla bé de nosaltres!

PEPA

   Vosaltres m'haguessiu ajudat! Jo li hauria tret tot, creyéume: que hi ha molt qué saber, perque la Marta ha fugit ab els ulls com d'un perdigot...

NANDO

   Are no més falta que després que hem comprat tot aquest blat no'ns aprofiti.

ANTONIA

   Calleu. El Manelich! (Segueixen enrahonant.) Que'l Manelich es aquí! (Calla tothom.)

PEPA

   Veyám qué dirá quan ens veji.

(S'apartan tots á un costat.)
MANELICH, entra sense veure á ningú. Apart.

   Jo no espero ni un dia més aquí! Diuhen que avuy torna l'amo. Donchs quedo be ab ell, y en acabat amunt, á las mevas montanyas, y á morirmhi ben sol de rábia y de pena!

ANTONIA, escarnintlo á mitja veu.

   Xup!... La cabrota!...