Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
MANELICH, plorant rabiós.

 Oh, quina rábia! Peró si ell es l'amo!

MARTA

 No es l'amo, nó; qu'ell m'ha perdut. A mí! Ell! Ell! Qu'es la meva deshonra!

MANELICH, á Sebastiá.

 Vos! Oh!... Tu! (Anantshi á tirar á sobre rabiós.) Lladre! Pillastre! Lladre! Lladre!

MOSSEN, als pagesos que contenen al Manelich.

 Treyéulo!

JOSEPH, ab els altres.

 Correu! Al amo!

MANELICH

 Qué't mataré!

SEBASTIÁ

 Treyéulo! A fora! Com un gos rabiós!

MANELICH

 Que vull sa vida! Que jo vull sa vida!

SEBASTIÁ, anant á la Marta.

 Y aquesta meva per sempre!

MARTA

 Manelich!

MANELICH

 No! Es meva! Lladre! Ja't trovaré; ja't trovaré, lladre!

(La gent treu al Manelich fora y'l Sebastiá subjecta á la Marta.)


TELÓ