Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MANELICH, plorant rabiós.

   Oh, quina rábia! Peró si ell es l'amo!

MARTA

   No es l'amo, nó; qu'ell m'ha perdut, A mí! Ell! Ell! Qu'es la meva deshonra!

MANELICH, á Sebastiá.

   Vos! Oh!... Tu! (Anantshi á tirar á sobre rabiós.) Lladre! Pillastre! Lladre! Lladre!

MOSSEN, als pagesos que contenen al Manelich.

   Treyéulo!

JOSEPH, ab els altres.

   Correu! Al amo!

MANELICH

   Qué't mataré!

SEBASTIÁ

   Treyéulo! A fora! Com un gos rabiós!

MANELICH

   Que vull sa vida! Que jo vull sa vida!

SEBASTIÁ, anant á la Marta.

   Y aquesta meva per sempre!

MARTA

   Manelich!

MANELICH

   No! Es meva! Lladre! Ja't trovaré; ja't trovaré, lladre!
(La gent treu al Manelich fora y'l Sebastiá subjecta á la Marta.)

TELÓ