trenen ell, no sabent com fins dins son intrats, volent se·n retraure, no poden, perque ab dolorosa vida los cove returar.25 En lo comensament, volent se·n departir, es facil cosa, mes lo qui dins s'atança, - es facil cosa - a tart se troba, de lunyar se·n pugua, car lo remey ve tart a la forçada malaltia. Jo he vist farida, la qual al principi se podia guarir, per tarda medecina haver hagut dan de lonch returar. O bellissimos30 jovens! si a ficcions dar volem fe, Jupiter e Febo, deus subirans, amor los cels ha forçats jaquir, e ab vestidures stranyes en les terras conversant; ab gran studi mir los demes homens qui s'esforçen dins ell a intrar, companyia sercant a llur pensament conforma.35 Los aucells diverses batalles ne moven, e dins les aygues no s'es pogut apagar (apagat) lo sentiment d'aquest jardi. No es alguna cosa de natura sensibla en lo mon, d'ell no prengua sentiment. Los jovens ociosos, encesos per naturals desigs, lurs pensaments e cogitacions40 varien a la fi, perque·ls par dificil la vida continent. Lansen se an aquest jardi d'amor, hon dins poch temps, com a malauts, e perturbats de tant sobtos mudament dins lur animo fet, fan diversos lays e complantes de llur tribulada vida. E com tota sperança de45 remey desigosa sia, alguna volta las solituds serquen, de que per los novells pensaments e ayres delitosos acreix per stranya alagria la lur dolor; les oppinions dels appasionats d'amor los deliten, e novells instruments a tristicia los porten. Car al aspirit malalt tota alagria50 es feta anuyosa. Alguns, delliberant lunyar e desabitar, desert lexar aquest jardi qui de llur libertat los ha tant fort transpostats, seguir tal proposit no poden, car natural força los fa retornar ab pus aspres e continuats pensaments, qui forçadament los encenen foch55 qui·ls corre per les venes. O! si dolor un poch me relexave, Claudia Quinta de la no creguda castedat als Romans no demostra sa puritat ab pus ample effecte que2. de les passions d'amor ab certitud jo recitar poria. La minima
Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/62
Aparença