Dolen s'alguns de dolor que no senten,
Altres, sentint l'esser, dolre no·s poden;
Molts son qui tot ho senten e no menten.
L'anima sent dins lo cors es perduda,
Cridant la mort ab veu tan dolorosa,60
Com fa la mar per dos vents combatuda.
Trist, [e]sparant lo be que desig veura,
Lo foch m'encen ab grans flames la pença.
Qui tal no sent ma dolor no pot creura.
Si com lo temps, qui ve ab tal fortunaFol. 4. 65
Que dels arbres les fulles se·n aporta,
No tot justat, mes una apres una;
Ne pren a mi per sentir major pena:
D'un petit dan crexent, en pus alt munta;
Una dolor un' altra pus fort mena.70
Perço puch dir que sent pus fort tristura
Que Piramus, quant Tisbe no trobave
Pres de la font, de Nino sepultura.
E de mon dan amor no·s vol complanyer,
E mort no creu son poder sia pena.75
Ingrat voler me fa d'amor molt planyer.
Dolor fon gran del troya Rey Priam,
E gran dolor quant senti Rey Artus;
D'una jo call qui vench al par' Adam.
Tant com es pus la dolor mes divina,80
Es lo turment a la carn pus [e]stable
E per semblant major dolor inclina.
Tot lo turment en la fortuna 'stava,
E sols la carn semblant dolor sentia.
Fortunal be dins fortuna s'encava.85
Mes l'espirit, qui sent dolor sens terme
Per foch d'amor qui en les venas crema,
Volent guarir, la mort fallint referma.
Quant me record de la trista Diana,
E Dido veig ab dolor tan astranya,90
Perdre jo tem la gloria mundana;
Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat revisada.
