com es la mar qui entrant hi troba hom laygua ſuau, apres com ſon molt dins es fortunal. Axi es en lo principi damor que ſou blans, apres aſpres e terribles. Eſtant en aqueſtes rahons vengue lo Emperador, e pres per la ma al Capita e tragel de la cambra, e parlaren molt ſobre la gracia. Com fon hora de ſopar Tirant ab los ſeus ana a la ſua poſada. E venint la nit que la Princeſa ſe volia en lo lit poſar, la repoſada Viuda li feu principi de ſemblants paraules: Senyora, ſi la mageſtat voſtra ſabia la ſtrema paſſio que Tirant paſſa per cauſa de voſtra alteſa e les coſes que ha dites a totes enſemps, ne ſtarieu admirada. Apres a mi, apartant me a vna part, les coſes que me ha dites de la excellencia voſtra que tinch faſtich de recitar les vos, moſtrant en les ſues vils paraules lo poch be queus vol. E la ſua ficcio a manifeſtar ſe tenia, que la diuina Prouidencia no permet que les coſes mal fetes ni mal penſades ſien de longa duracio. La Princeſa ſe altera molt del parlar de la Viuda repoſada: deſijoſa de ſaber ho tornas a veſtir la gonella e poſaren ſe dins un petit retret perque de negu no foſſen hoydes: e primerament li recita tot lo que Tirant hauia dit a totes, e com les volia totes collocar de matrimonis honoroſos, ab les promeſes precioſes que los donadors acoſtumen de fer. Apres ab gran maldat e decepcio feu principi a ſa malicia la mala Viuda.
