tots los duchs e grans ſenyors ſe atendaren alli prop de la montanya, perço com hi hauia molta erba e molts arbres. Seguis que com los cauallers entraren dins lo camp dels moros ab les egues lançaren tan mortals crits com començaren la batailla que era coſa de molt gran ſpant. Lo Duch de Macedonia que dins aquella vila ſtaua aſſetiat com ſenti tan ſpantoſos crits tots ſe armaren penſant que en aquella hora los donaſſen lo combat mortal, com ells hauien ja perduda tota ſperança de ſalut penſant que ſocors nols podia venir, mas couenials eſſer preſos e catius en poder de infels, e caſcu no daua per ſa vida res, com caſcu ſtimaua tant la mort com la vida. E com ells veſſen continuar los grans crits e nols combatien la vila, ſtauen los mes admirats del mon. Com antes lo dia clar que lo ſol fon exit, los crits ceſſaren per cauſa de la gent que fogia, e veren les banderes del Emperador fora de tot lo camp, e anauen per lo pla al encalç dels turchs, de la vila cridaren alguns qui eren reſtats en lo camp nafrats e altres per robar, e ferenlos acoſtar prop la vila, e aquels los recitaren lo Capita que lo Emperador hauia trames, els digueren la gentil pratica que hauien tenguda en poderlos vençre. Lauors lo Duch de Macedonia com ſabe aço, e veu que no hauia negu que dels enemichs fos, ſi donchs no fos tan mal nafrat que no fos poſcut fugir, ell iſque ab tota la ſua gent, e robaren tot lo camp hon hi trobaren molt or, e molt argent, e robes, e armes,
