rioſos ab los vençuts, e axi anaren fins que foren prop de les tendes. Tirant dix al Duch: Senyor, ſi voſtra ſenyoria venia en plaer voler vos aleujar en aquella praderia hon hi ha molts bells arbres, hi ſtarieu prop del riu, yo faria mudar aquells a altre loch. Reſpos lo Duch: A mi no plau aleujar me prop de vos, ans men ire en altre loch aleujar. Ferho poreu, dix Tirant, pero lo que yous dehia ho fehia per gentilea conexent queu merexeu. Lo Duch nol volgue ſcoltar, ſino que gira les regnes al ſeu cauall ſens dir res a negu dels altres. Atendas a vna milia riu amunt. Com ell fon deſcaualcat, Tirant pres tres cauallers dels ſeus, e trameſ los al Duch, e com foren ab ell digueren li: Senyor, açi ans tramet lo noſtre Capita a voſtra ſenyoria ſius volrieu anar a dinar ab ell, com ſapia que voſtra ſenyoria lo tingua millor, pero allil trobareu mes preſt, car nous calra ſino pendre aygua a les mans e ſeureus en taula per menjar. O quanta fatigua, dix lo Duch, per no res me donen: digauli que noy vull anar, e gira la eſquena ab gran ultratge. E aquells ſens dirli pus iſqueren dels arbres lla hon ſtaua. Com ells foren a cauall per tornarſen lo Duch los dix: Digau a Tirant que ſi ell ſe vol venir a dinar ab mi, que mes content ne ſere que de yo anarme a dinar ab ell. Senyor, dix Diafebus, ſi en tot lo voſtre reyal noy ha foch ences, ab iniquitat queu dix, que li dareu vos a menjar que preſt ſia? no li podeu dar ſino menjar de gallines e beure de bous.
