ab lo cauall tot banyat de ſuor qui degotaua com a pluja, dixli: Lo meu bon amich, quines noues nos portau? Senyora, molt bones, dix Pirimus: hon es lo ſenyor Emperador? perque molt me tarda quel volria veure per demanarli albixeres. Yo les te promet de part ſua e mia. E preſ lo per la ma e portal a la cambra hon dormia lo Emperador: e tocaren a grans colps e feren obrir les portes. Pirimus ſe agenolla dauant lo Emperador e dix: Senyor, bona noua, dau me albixeres. E lo Emperador les hi promes. Pirimus li dona lo anell, e recitali tota la batailla com era ſtada, e com hauien vençuts los turchs, que era ſtada coſa de gran miracle. E lo Capita e Diafebus anant a lencalç dels turchs, matant e degollant los enemichs de la fe e de la majeſtat voſtra, lo voſtre Capita ma donat aqueſt anell que portas açi per la proſpera benauenturança que noſtre Senyor ha dada en ajuda de voſtra alteſa. Reſpos lo Emperador: Amich, tu ſies lo be vengut ab la bona noua que mas portada. Apres de la gloria de paradis millor noua nom podia venir que aqueſta. Mana lo Emperador que tocaſſen totes les campanes de la ciutat, e tot hom anas a la ſgleſia de Sanƈta Sophia per retre gracies a noſtre ſenyor Deu e a la ſua ſacratiſſima Mare de la gran victoria que hauien obteſa. Com lo poble ſabe tan beneyta noua, e veyent la gran alegria que lo Emperador fehia, aqueſt dia fini en alegria e recobra la ciutat gloria de ſenyoria e la molt antigua li-
