Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
116
Tirant

la volen yom ſere content, car dins aqueſt temps repoſarem e porem eſperimentar ſi ab prechs porem induyr als enemichs quens donen vida liberta, e de aqui porem traure algun partit que de be ſia. No pogue mes comportar lo Duch de Pera que parlas mes lo Duch de Macedonia perques volien mal per cauſa de la Princeſa, car caſcu preſumia hauerla per muller, e feu principi a paraules de ſemblant ſtil: La fortuna qui ſta aparellada toſtemps a ſeruir an aquells qui la cerquen, en vna manera als vns e en altra manera als altres ſegons que li plau, mas les mes voltes es contraria als ſuperbos: e aço ſe eſdeue, perque la ſuperbia es contraria a tot be, perço com lo ſuperbo no vol tenir par, e perço fou lançada del cel: e molts ſenyors ne ſon venguts a menys, e vendran tots aquells qui de ella faran peu, perque mos ſenyors, lo meu parer es que per ſeruey de la majeſtat del ſenyor Emperador e per repos de tot lo imperi e de tota la republica nols deuem dar pau ni treua, puix aqueſta batailla hauem vençuda ab la ajuda de noſtre ſenyor Deu ne vençrem moltes altres. Empero yom ſotſmet a correƈtio de aqueſts altres ſenyors ſi lo contrari conſellen. Molts foren de parer que feſſen pau o treua, mas los mes foren del parer del Duch de Pera. Ara, dix Tirant, puix tots haueu parlat, a mi toca mes que a negu, perço com mon ſenyor lo Emperador ma donat lo baſto de la Capitanya: e dona en aquell cars les letres que lo Emperador