dehia. Dix Diafebus: Senyora Stephania, digaume per voſtra noblea una veritat. Si la ſenyora Princeſa per bona ſort de Tirant lo prenia per marit, voſtra merce a qui pendria? Diafebus ſenyor, dix Stephania, yous fas cert que ſi la bona ſort aporta que la ſenyora Princeſa ſia muller de Tirant, yo per dreta raho pendria lo mes acoſtat parent ſeu. Si per linatge de parenteſch ha de eſſer, yo per dreta raho hauria de eſſer aquell, majorment perque ſo obedient a voſtra merce, axi com Tirant es ſtat de la majeſtat de aquella qui tot lo mon ſenyoreja per bellea e dignitat: donchs ſia de voſtra bona merçe acceptar me per cambrer major de la voſtra cambra, e quem beſeu en ſenyal de fe. A mi no ſeria juſta coſa ni honeſta, dix Stephania, que yous fes nius atorguas neguna coſa ſens manament de ma ſenyora, la qual ma criada de poca edat, majorment en preſencia de ſa majeſtat. Diafebus dona dels genolls en la dura terra, e ab les mans pleguades ſuplica a la Princeſa axi deuotament e humil com ſi fos vna ſanƈta de paradis que lay lexas beſar: e per molt que la ſupplicas tal licencia no pogue obtenir. Dix Stephania: O cor endurit a crueltat, james ſes volgut inclinar a pietat per moltes ſupplicacions que li ſien ſtades fetes a ſa majeſtat: e no ſera james alegra ne contenta fins a tant que yo veja ab los meus hulls aquell glorios Tirant. Ay Diafebus germa, dix la Princeſa, ara de preſent nom demaneu coſes injuſtes, car no porieu ſubuertir lo
