Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
136
Tirant

ſe puxen, per ſperimentar ſi aquell vos ſurtira per mija de bona conexença: e aço per temor de no reſtar enuergonyits. E aqueſta fi atenyer la poreu ſius deixau de voſtres culpes, per atenyer libertat e honor vos poſare en lo cami del que deuem fer. Si donchs ab tan poca vergonya voleu tancar los camins de libertat e de la ſperada viƈtoria qui ſon uberts per a quils ſap conexer, a mi no contenta honor que ab perill nos guanye. E per aqueſt ſguart dau me cent milia homens, e yo hire a la vna part del riu, e voſaltres reſtareu en laltra part: e en lo temps que yols combatre, voſaltres al mes preſt que poreu lo ſocors nom ſia denegat: e per aqueſta forma porem hauer la viƈtoria que deſijam. Empero la fi de les coſes sdevenidores es remeſa a la fortuna: e per ço com ſom certs noſaltres tenir molt mes gent que no ells, deu eſſer poch reduptada la batailla: mas la bona deliberacio de aqueſts fets ſta en ma de caſcu e aquella es loadora. Tots los capitans e grans ſenyors loaren la bona deliberacio del Rey de Egipte. E lo Solda reſponent, dix: Totes les coſes del mon ſon mes en opinio que en fet: e lo deſig meu nom conſent ſia viſt ab vos conforme en lo deſorde de voſtres paraules deſoneſtes en dir que ab cent milia homens los voleu combatre, com ells ſien molt menys. Empero del meu animo ſforçat ſurt vna ſperança de glorioſa viƈtoria de la batailla. Preneu la meytat de la noſtra gent e yo pendre laltra: e an aquell qui la ſort