ſen entra en la cambra, e lanças ſobre lo lit fent gran e adolorit comport dient: Que val eſſer ſenyor e ſenyorejar lo Imperi grech puix tinch a perdrel? Quem valen tants bens de fortuna com tinch, que de aquells haja eſſer deſpoſſehit? Quem val tenir filla honeſta e bona que no pugua succehir en los meus bens, e per mos grans peccats e culpes veurens catius en poder de infels? Que val tenir muller, dones e donzelles quim ſerueſquen, e veurem ſeruent de moros, e les dones e donzelles eſſer deſonides per aquells? quant ſeran adolorits los meus hulls qui tal coſa poran veure, yo crech que lo meu cor rompra de gran dolor. La Princeſa ſe acoſta a ſon pare per aconſolarlo: car la Emperadriu e les altres donzelles no era negu qui les pogues aconſolar de la gran triſtor que tenien. La fama ana per tota la ciutat de la mala noua, e tota la gent fehien molt grans lamentacions per los amichs e parents que penſauen que eren morts. Les quereles de les mares eren manifeſtades per los batiments e plants, alçauen los hulls al cel e plorauen la publica fortuna, axi com ſi ja la ciutat fos preſa per los enemichs. Dexem les ſtar ab ſon dol e tornem a Tirant que fa. Hauent animat Tirant los cauallers ab la ſua exortacio, ſtigueren en gran ſperança confiant de la gran prouidencia del Capita. Tirant dexa bona guarda alt en lo camp molt ben viſitat per ell e ben confortada la gent, e pres vn home ab ſi: e per les ſpatlles de la montanya que per negu no fon viſt deualla.
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/145
Aparença