tots los caualls. E los turchs ho tengueren a gran gracia com nols fehien morir a tots, car penſauen que encara que foſſen catius ab reſcat ne porien exir. Com no tingueren armes lo Capita los feu venir al peu de la montanya, e aquils feu dar a menjar en gran abundancia, e la ſua gent de peu los guardauen: e Tirant deualla hon ells eren, e pres tots los duchs, comtes e cauallers creſtians, e feu los pujar ab ell alt en lo camp, e feu los poſar dins vna gran tenda, e aqui eren molt ben ſeruits de tot lo que neceſſari hauien per a la humanal vida: ſi be no era plaſent a molts com lo Capita los fehia tanta honor com ells no meritaſſen be ni honor per eſſer venguts en ajuda dels moros contra chreſtians: e la gent de Tirant los ho dehien dauant. E ells conexent lo gran defalt que fet hauien ceſſauen de menjar. E en aquella forma tingue Tirant los preſoners fins que les naus foren vengudes: e lo Capita no dexaua partir prop de ſi al moro Abdalla, per les bones e diſcretes rahons que li dehia. Un dia que tots los duchs e grans ſenyors ſe leuauen de dinar, preguaren al Capita fes venir alli lo gran philoſoph Abdalla. Com fon vengut, Tirant lo pregua que digues alguna bona coſa que profitas per a tots. Com pore yo res dir que ſtich atribulat, dix lo moro, ſens hauer hi gens penſat? feu me gracia dar me ſpay fins a dema, e yo eſta nit hi penſare per que pugua millor contentar les ſenyories voſtres. Dix lo Duch de Pera: Cidi, nos pot fer lo que dius:
