exides de gran captiuitat, per ço com hauia molts dies que eren poſades en tenebres per la mort del fill del Emperador. Dix Tirant: Senyor, ab venia e perdo parlant, yo dire a voſtra alteſa e a la ſenyora Emperadriu, que preſent es, la mia intencio. Yo veig que lo poble de aqueſta inſigne ciutat ſta molt triſt e adolorit per dues rahons: la primera es per la perdua que la alteſa voſtra ha feta de aquell animos caualler lo Princep fill voſtre, e la majeſtat voſtra no ſen deu agreujar, puix es mort en lo ſeruey de Deu, e per mantenir la ſanƈta fe catholica, ſino quen deueu dar lahors e gracies a la inmenſa bondat de noſtre ſenyor Deu, car ell lous hauia acomanat, e ell lous ha volgut leuar per major be per a ell quel ha colocat en la gloria de paradis: e de aço li deueu dar moltes lahors, e ell qui es miſericordios e de infinida pietat dar vos ha en aqueſt mon proſpera e longua vida, e apres la mort la eterna gloria, e feruos ha vençedor de tots voſtres enemichs. La ſegona cauſa per que ſtan triſts, ſi es per la gran moriſma ques vehen molt prop, tement perdre los bens e la vida, e lo menys mal eſſer catius en poder de infels: perque la neceſſitat requir que la alteſa voſtra e de la ſenyora Emperadriu façau la cara alegre a tots los quius veuran per aconſolarlos de la dolor en que poſats ſon, per que prenguen animo en virilment batallar contra los enemichs. Lo Capita dona bon conſell, dix lo Emperador, e yo vull e man que de continent, axi homens com dones, tots lexen lo dol.
