Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
174
Tirant

abraçades totes les dames torna al Emperador e dixli tot ço e quanta benediƈtio, amor e voluntat de Tirant li preſentaua. E lo clementiſſim ſenyor ab cara molt afable lo rebe. Apres li dix Diafebus: Senyor, ſupplich a la majeſtat voſtra me vulla poſar en libertat, car be es preſoner qui a preſoners guarda, com caſcu de aquells conte ſobre pujar ſon coratge de major dignitat que noblea no es, e perço, vulla la alteſa voſtra acceptar los per lo gran perill que tal comanda ab ſi porta, car ley es feta per aquell qui ſols honra baſta a conſeruar la ſua honor. Com per los entenents viſt ſera yo haja retut mon deute de fidelitat, lo que a interes de part ſeſguardara juſt o injuſt aƈte ſe nomenara e no gracia. E perque ſia viſt lo deſig meu ab lo voſtre concordes requir als notaris que men ſia feta carta publica per quen reſte memoria en ſdeuenidor. La ſenyora de gran excellencia Princeſa del imperi Grech, la egregia Stephania de Macedonia, e la virtuoſa Viuda repoſada, e la bella eloquencia de Plaer de ma vida, e la honeſta, proſpera e benauenturada de la ſenyora Emperadriu qui es font de tots los ſabers virtuoſos façen ver teſtimoni de mi, com he retut mon deute ab los preſoners enſemps. Fon leuat aƈte, e lo Emperador rebe ſos preſoners e parla molt ab Diafebus demanant li lo ſeu Capita quina honor los fehia e com los contraƈtaua, e Diafebus li recita la pratica que ab ells ſeruada hauia. Lauors lo Emperador los feu poſar dins