Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/183

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
179
lo Blanch.

Dandria ſe veu fer tal proces e de tanta infamia per a ell e als altres, e veures foragitat de tota honor de caualleria, pres tan gran alteracio que la fel li ſclata e mori de continent. Com lo Emperador lo veu mort, mana no fos ſoterrat en ſagrat, mas que fos lançat en mig de vn camp per quel menjaſſen los cans e les beſties feres. E feu los pintar en paueſos penjats cap auall ab la ſentencia ſcrita en caſcun paues, e trameſ los per totes les parts de creſtians. Com lo Papa e lo Emperador de Alamanya los veren tingueren per molt juſtificada aquella ſentencia. Com los cauallers hagueren rebuda la honor que eren merexedors tornaren los en la preſo, e dix lo Emperador: Uſem de juſticia e no hajam miſericordia de negu. Feu portar lo ſcuder del Duch de Macedonia ab groſſa cadena al coll, e preſents tots li dona ſentencia de mort e que fos penjat cap auall per la molta congoixa que li hauia feta paſſar. Com Diafebus veu lo ſcuder e hohi la ſentencia que li hauien dada de mort, e quel ſen portauen per executarlo, ana preſtament e agenollas als peus del Emperador e ſupplical molt fos de la merçe que aquell ſcuder no prengues mort perque les males gents no hagueſſen a dir que moria per hauer dit mal del ſeu Capita. E lo Emperador ab bones paraules lo detenia perque lo executaſſen. Com la Princeſa veu que Diafebus no podia res acabar per molt que ſupplicas, leuas del ſtrado e anas agenollar als peus de ſon