nit que tots eſtauen en orde per partir, Diafebus mes content que dir nos poria, a la hora que la Princeſa li hauia aſignada trames per la moneda: e com la tingue en ſa poſada, en lo ſpay que la gent ſarmaua ell torna al palau per pendre licencia del Emperador e de totes les dames, en ſpecial de Stephania, a la qual pregua que com ſeria abſent fos en recort dell. Ay Diafebus e ſenyor de mi, dix Stephania, lo be de aqueſt mon tot ſta en fe: e no veu vos en lo ſanƈt Euangeli que diu: Beneyts ſeran aquels qui nom veuran e creuran: vos me veu e no creheu; hajau aço de mi, mes part hi teniu que totes les perſones del mon. E beſa la moltes veguades a la partida, dauant la Princeſa e Plaer de ma vida, e a la partida foren ſcampades moltes lagremes enſemps meſclades, car aqueſt es lo coſtum de aquells qui bes volen: e dona de genolls en la dura terra beſant les mans a la Princeſa de part daquell virtuos Tirant e de la ſua. Com ell fon al cap de la ſcala Stephania cuyta deuers ell e dix li: Perque us recort de mi, leuas vna groſſa cadena de or que portaua al coll e dona lay. Senyora, dix Diafebus, tal penyora tinch voſtra, ſi mil hores hauia en lo dia caſcuna hora per ſi ſeria en recort de la merçe voſtra: e tornala a beſar altra veguada e feu ſon cami enuers la poſada: e feu preſtament carregar les adzembles, e tots pujaren a cauall a les dues hores de la nit, e parti ell hi lo Coneſtable. Hauien ſupplicat al Emperador les naus e les galeres
