Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/203

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
199
lo Blanch.

goſta qui es en Chipre, e fon pres en mar per vna fuſta de moros, e per la poca edat e diſcrecio que tenia feren lo tornar moro. Aqueſt com fon en perfeta edat hauent natural conexença eſſer millor la ley crheſtiana que no la seƈta mafometica, delibera de tornar a la bona part, e poſau en execucio en aqueſta forma. Lo moro ſe poſa molt en orde de belles armes e vn ginet molt bo, e feu la via del pont de pedra hon ſtaua lo ſenyor de Mal vehi. Com fon prop lo pont quaſi a vn tir de baleſta poſa la tocha que portaua al cap de la lança e feu ſenyal de ſegur, e los del caſtell veren que no venia ſino hu tot ſol, reſpongueren al ſenyal aſegurant lo. Con lo moro fon prop, vn baleſter qui no hauia res viſt del ſegur quel ſenyor de Mal vehi hauia fet, tira li vn paſſador e nafra li lo ginet. Senyors, dix lo moro, tan poca fe haura en voſaltres que ſobre ſegur mateu a mi o a mon cauall? Deſplague li molt al ſenyor de Mal vehi, e feu lo deſcaualcar, e curaren lo roçi, e promes li que ſi moria que lin daria vn altre millor. Lo moro dix com venia alli per fer ſe creſtia, e que volria parlar molt ab lo gran Capita, e volia, ſi a ell era plaſent, volgues eſſer ſon padri, e que ſi parlaua ab ell lauiſaria de moltes coſes que ſerien en gran honor ſua e util de la ſua perſona. Reſtaren de acort que lendema tornas alli, e que lo ſenyor de Mal vehi trametria a preguar a Tirant vengues alli. E lo moro molt content torna ſen al camp e moſtra lo ſeu cauall al Solda e