tingue en ſon poder acomanau tot a la ſenyora de Mal vehi que loy guardas: e Tirant lo pregua molt que ſen tornas al camp e que auiſas tant ſouint com pogues al ſenyor de Mal vehi de tot lo quels turchs tenien al cor de fer, que aquell lauiſaria al ſeu camp. Cipres de Paterno reſpos: Egregi Capita e ſenyor meu, no penſe la merçe voſtra ne dupte de mi negun mal, car per la fe que ſo creſtia yous ſere axi leal com ſi tota ma vida magueſſeu criat: empero be conech que no teniu raho de molt fiar de mi per yo eſſer ſtat moro, mas en lesdeuenidor conexereu en mi quanta ſera la fermetat ne lamor queus porte. Encara, ſenyor Capita, ſuplich a la ſenyoria voſtra me façau gracia ſi teniu neguna manera de confits men vullau donar perço que faça preſent al Solda, lo qual es molt gran menjador de aqueſtes coſes e ſemblants: e ab aqueſta ſcuſa pore anar e venir que no penſaran negun mal de mi. Dix lo ſenyor de Mal vehi: Yous ne pore dar: feu portar alli datils e confits, e feu fer collacio a tots, e dona a Cipres de Paterno vna capſa de confits e dels datils, e aquell ſe parti molt content de ells. Com fon dauant lo Solda demana li de noues dels creſtians: aquell reſpos que lo ſeu amich li hauia dit que no hauien en voluntat de partir de alli fins a tant que la ſenyoria voſtra mude lo camp daçi, e ham dat, ſenyor, aqueſts datils e confits. E lo Solda pres molt gran plaer en lo que hauia portat: e molt ſouint loy fehia anar,
