vejau vos en voſtra terra ſi amau donzella de gran ſtat, perço com en la letra diu donzella de gran linatge no entraſſeu en batailla ſi no tenieu tota la juſticia de voſtra part, com noſtre Senyor moſtra grans miracles en les batalles. Senyor, dix Tirant, en noſtra terra yo amaua vna viuda, pero volien dir eſſer donzella, e yo amaua la per matrimoni, hi pens ella a mi, e donam aqueſta camiſa: e desque de ſa ſenyoria parti en quants fets darmes me ſo trobat toſtemps la he portada. Reſpos lo Duch de Pera: Al parer meu noy baſta tot lo que haueu dit: aqueſta es filla del gran Ca e te .vj. Reys ſots si, ell es mes que Rey, e no es tan gran com lo Solda, mas es ſenyor de moltes terres e regnes, e lo gran Carmany es ſon vaſall. E ſabeu aqueſt Carmany quanta terra ſenyoreja? mes que no es tota la França e tota la Hiſpania alta e baixa, e per çou dich perque ſo ſtat en la ſua terra anant en Hieruſalem, e apres mogut de deuocio ani a Sanƈt Jaume de Galicia e paſſi per tota la Hiſpania: perque ſo de parer que perque voſtra querela fos mes juſta en voſtre enteniment, fantaſia ſeu de eſſer enamorat de la Princeſa noſtra ſenyora, lauors voſtra querela ſeria juſta e bona, en aqueſta part lauançarieu en dignitat hi en totes coſes: e aço vos done yo de conſell, car yo crech que aqueſta ſenyora no ha par en lo mon. No volria, dix Tirant, lo ſenyor Emperador qualque ſoſpita carregoſa penſas de mi. Dix lo Duch de Sinopoli: Quin greuge pora pendre
