Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/214

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
210
Tirant

e yo no la fas ſino de vençedor. Venint al efeƈte del que vull dir, dius yo hauer deſconfit dues voltes lo voſtre camp ab maldat e tracio, dich lo Emperador roma feu vna ley dient qualſeuulla qui nomenas al altre traydor, reſpongues que mentia, e açot do per reſpoſta. Pero la tua boca bandejada es de veritat, e perque ſia viſta en tot la culpa del teu mal parlar, car ço que yo he fet es ſtat fet juſtament e bona, conegut per cauallers enteſos aquells qui darmes ſaben, hoc encara les dones de honor ho diran ſin ſeran demanades que yo no he feta tracio neguna, ans he ſeguit aquell gentil ſtil e coſtum que orde de caualleria demana en ſemblants fets de guerra. E ſi yo per abtea e per eſſer mes deſtre que voſaltres, quina infamia me pot eſſer aplicada en ma honor e fama? Si yo hagues feta alguna obligacio de paraula o per ſcrit, en tal cars hauria loch la tua demanda: Perque yo Tirant lo Blanch en nom de noſtre Senyor e de la ſua ſacratiſſima Mare, e de madama Carmeſina, defenent mon dret, ma honor e fama accepte voſtra requeſta a tota ultrança, e per la facultat per dret darmes a mi com a requeſt es dada e encara per tu a mi atorguada, diuis fer la batalla a cauall, ab armes defenſiues caſcu a ſa voluntat, tals com ſon acoſtumades de portar en guerra, ſens falſa maeſtria. Les armes offenſiues vna lança de larguaria de .xiiij. palms, la gruxa caſcu a ſa voluntat, lo ferro de larguaria de .iiij. dits perque nos pugua rompre, ſpaſa de