yo aquell qui he perdut lo comtat Dalbi, ni lo ducat de Macedonia que no es voſtre. Haueu perdut la ciutat de Capadocia ab tota la provincia qui es major que tot lo Imperi grech. E ſi ſeny hagueſſeu no deurieu viure en habit de caualleria entre gents quius conegueſſen. E penſau quels grechs vos tinguen per fel a la patria? mal feu de hauer tal penſament: ſi ſabieu en quina poſſeſſio vos tenen ſi be nous ho goſen dir. Tirada la temor que tenir ſolieu ſes girat lo voſtre coratge en fer tracions domeſtiques. Ley es per los noſtres paſſats, qui mal vol hoyr primer la de dir. E ſi lo peccat fos merçe e no fes deſeruir al ſenyor Emperador e a la ſenyora Emperadriu e a la virtuoſa Princeſa, altrament yo banyara les mies mans en la mes pura ſanch que en lo voſtre cors es: mas yo tinch confiança en Deu, que les dones que per cauſa voſtra ſon fetes vidues, e los homens morts qui dauant Deu cridan juſticia men venjaran de vos dient que yo volia vendre la noſtra oſt per preu de moneda. Aço es vna gran maldat que haueu forjada ſegons vos farieu. E nous vull mes dir ſino deixar vos ab voſtra falſa opinio. Aconort me de vna coſa, ço es, yo parle ab veritat e ſere cregut, e vos entrau ab la falſia e maldat que de ſi es auorrida. Lo ſecretari hoynt totes aqueſtes rahons les mes per ſcrit per a lendema que volia partir: pero eſſent dins la tenda hon dehien la miſſa, lo Capita dix a tots en general: Senyors molt illuſtres, egregis e magnifichs, ja per aço
