cia queus demanare, la qual per dues rahons me deu eſſer atorguada: la primera raho es que la majeſtat voſtra no deu anar en part neguna ſens mi atenent la edat voſtra com no tingau qui mes amor vos porte, e que ſi la majeſtat voſtra era malalt vos pogues ſeruir e ſtar al cap del lit, que ſe e conech la calitat voſtra millor que neguna altra perſona: la ſegona es que per diſcus de natura qui primer naix primer deu morir, per be que lo contrari ſen veu algunes veguades. E yo anant ab la majeſtat voſtra poria veure e ſentir la pratica e ſaber de la guerra, perço que ſi en lesdeuenidor temps mera meſter, ajudar men pogues en la neceſſitat foragitant de mi tota temor. Ma filla, dix lo Emperador, yo tinch coneguda la voſtra molta amor e voluntat, empero no es coſa condecent ni viſtada que les donzelles vagen en les guerres que ſon coſes de gran perill, e majorment vos que ſou de tan poca edat: e per lo molt be queus vull no volria que prengueſſeu alguna alteracio per eſſer tan prop dels enemichs. Senyor, dix la Princeſa, la majeſtat voſtra no tema res de mi, car major alteracio ſeria la mia yo perdre de viſta la alteſa voſtra que ſtar en mig dels enemichs, car axi com ſo ſtada filla e siruenta voſtra en lo temps de la aduerſitat, feu me gracia queu ſia en la proſperitat, car james deſemparare la majeſtat voſtra tant com lo ſperit tindreu en lo cors, e apres vos fare fer tal ſepultura com es merexedora la voſtra imperial dignitat, e tinch
