Plaer de ma vida portaua lo ſtandart de la diuiſa pintat de la erba ques nomena amor val, ab lo mot que dehia, mas no a mi: Aliſen portaua la gran bandera: la Viuda repoſada era uxera major de la cambra, e les altres caſcuna tenia ſon offici: e axi anaren fins que foren a les tendes hon Tirant ſtaua aleujat, e noy trobaren home darmes que ſa fos, ſino gent inutil e los patges qui eren alli reſtats per manament del Capita. Tirant parti lo denouen dia del mes, hora de mija nit, e lo Emperador aplegua hora de nona. Los turchs nit e dia ſtauen continuament mirant lo camp dels creſtians quel podien molt be veure: e Tirant paſſa de nit lo pont, e ja vn dia ans que paſſas hauia trames per pendre los paſtors e les ſpies perque no fos deſcubert, e prengueren ne molts. Com hague paſſat lo pont pres riu amunt mija legua, puja a man dreta e puja damunt lo camp dels turchs dues legues, e atendas alba de mati en mig de vna vall quis nomenaua Spinoſa, e caſcun portaua ciuada e vianda per a ells a vn dia. Com lo Emperador fon atendat en les tendes del camp trames per lo ſenyor de Mal vehi que vingues a parlar ab ell. E preſtament com ho ſabe ana a fer reuerencia al Emperador e recita li tot lo eſſer de Tirant e los virtuoſos aƈtes que caſcu dia fehia, e la Princeſa prenia molt ſingular plaer en hoyr laors de Tirant. Lo ſenyor de Mal vehi ſupplica al Emperador que fos de ſa merce que ſen anas a poſar al ſeu caſtell que alli ſtaria
