lo vn cap de roçi que laltre. Los turchs com lo veren axi anar prengueren ſe a cridar grans crits: Ja fugen, ja fugen. Los de peu lançaren los paueſos, los altres les lançes, los altres les balleſtes per correr detras los enemichs creſtians. Los de cauall qui mes podia correr aquell ſe penſaua mes guanyar, e aquells que portauen los caualls encubertats lançauen les cubertes perque anaſſen pus laugers, e Tirant ades ades ſe giraua e vehia venir tota la gent vns apres daltres e tots deſbaratats, e perço ell no curaua de res ſino anant corrent hi en orde, e aquells qui tenien bons caualls fins a dar los de les lançes per los coſtats aplegauen. Com lo Emperador qui en les torres ſtaua qui vehia venir la gent fugint, bes penſaba que la batalla fos perduda. E tota aquella nit les donzelles no ſeren deſpullades fent grans preguaries ab gran deuocio, ſupplicant al vencedor de batallies e a la ſua ſacratiſſima mare que donas viƈtoria als creſtians. Com Tirant veu tota la gent de peu que reſtaua molt atras e hauien paſſat lo loch hon Diafebus ſtaua, lauors Tirant alça la bandera que portaua e totom ſatura, e caſcuna ſquadra ſe aparta per si lunyant ſe la vna del altra vn tir de pedra. Los turchs com veren que los altres ſeren aturats tengueren ſe per molt decebuts. Tirant ordena que lo Duch de Pera feris primer, e en molt gran ardiment ſe poſa enmig dels enemichs combatent molt virtuoſament. Com lo Capita veu que los enemichs aplegauen
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/249
Aparença