petita atxa que portaua en lo braç ligada, lla hon ell feria be podien dir que lo colp que ell daua era mortal que en terra prenia ſa poſada. E ell feya la batalla ab poder daltri e a perill de ſa perſona: e ſi vences era viƈtorios a la patria, e adqueria per a ſi molta honor e gloria. Lo Capita mana ferir totes les ſquadres les vnes a la part dreta, les altres a la ſineſtra, e totes vengueren a ferir al traues. Vereu lauors anar bacinets per terra, e cauallers morts e nafrats de vna part e daltra. Aço era vna gran admiracio de veure. Tirant torna a ferir, ades era en vn loch ades era en altre, e no combatia en vn loch ſol, mas en molts, e ſocorria lla hon meſter ho hauia. Lo Rey de Egipte per la bona ventura veu a Tirant que combatia molt brauament, iſque vn poc de la batalla, e lo Rey de Capadocia e lo Rey Dafricha iſqueren ab ell: e pregals lo Rey de Egipte que dexaſſen tots los altres, e no curaſſen ſino de matar a Tirant: e concordes tornaren a la batalla. E ſtant Tirant combatent vengue lo Duch de Macedonia a les ſpatles de Tirant de part de tras, e tira li ab leſpaſa vna ſtocada, e dona li dauall lo bacinet, e tota la punta li mes en lo coll. Aço veren Ypolit e Pirimus, e a grans crits cridaren: O traydor de Duch, per que vols ab tracio matar .j. dels bons cauallers del mon? e tal fe donaren de ſi. Los tres Reys caſcu hauia preſa ſa lança en la ma, e tant feren e tant treballaren que veren a Tirant, e tots tres dreçaren en vers
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/251
Aparença