gran ardiment. Com los turchs veren exir tanta gent, los quals ſe penſauen que no ni hauia mes, eſmayaren ſe molt. Lo Solda ſen ixque vn poch de la batalla, y era nafrat, mas no molt, dix als ſeus: Yo veig venir la noſtra gent a menys, yo dellibere ans fugir que morir. Com Tirant veu lo Solda e la ſua gent ab les banderes fugir, cuyta enuers aquella part e leuals les banderes, e anaren a lencalç matant molta gent. Dura aqueſta batalla del mati com lo ſol exia fins a tres hores paſſat mig dia: tanta era la multitut de la moriſma que los creſtians eren canſats de matar tants moros. E fon tan aſſenyalat aqueſt ſingular dia e de tanta gracia, que dura lencalç ab leſcalfament de la viƈtoria tres legues ſeguint e matant toſtemps turchs: car en aqueſt cars Tirant poguera eſſer dit Rey de batalles e caualler inuencible, que axi com la proſpera fortuna hauia acoſtumat de fauorir los turchs contra los creſtians, la diuina Prouidencia la hauia feta voltar per aumentar la gloria de Tirant. E canſats de matar la hora era ja tarda, aplega lo Capita ab la mes gent en vna ciutat la qual ſolia eſſer del Marques de Sanƈt Jordi, e de alli tenia ell lo nom de marques, e tot ho hauia perdut: e aquella ciutat era ſtada donada al Rey de Egipte, e tenia la toſtemps molt ben prouehida. Com lo Rey de Egipte veu aquell dia la batalla perduda fugi axi com los altres feyen, e tanta era la dolor que paſſaua de la nafra de la cuxa, que hague a lexar la
