apartar tots aqueſts dubtes, e que la celſitut voſtra no ſia leſa en la honor en ma opinio que ſia conegut. E yo poſare per ma part la egregia Stephania e lalteſa voſtra hi pora poſar a Plaer de ma vida o Diafebus. Toſtemps he hoit dir, dix la Princeſa, que qui pare ha per jutge ſegur va a plet. No perque axi ſia, mas per que volrieu que axi fos, car be ſe que vos ho feu per que no ſiau condemnat per aqueys jutges quius ſon aduocats, que qualſeuulla altri vos condemnaria qui ſabes que es amor ne honor. Eſforçant axi voſtra deſaforada porfidia, reſtareu obligat de mort a vos mateix mes que no ſou a Deu quius ha creat e fet de tal compas que ſou contrari a ma honor e fama. En aqueſtes rahons ſe acoſta Plaer de ma vida, ſigues als peus de Tirant, e dix li: Senyor Capita, negu nous vol be ſino yo: tinch compaſſio de voſtra merce que neguna ſenyora de aqueſtes nous han dit queus deſpulleu les armes: car per la mia fe vos portau la camiſa ben trepada, que no ſe brodador al mon que millor la ſabes trepar: yo la viu veſtir e deſpullar algaliada e ben perfumada, ara la veig tota foradada e perfumada de ferro e daçer. Dix la Princeſa: Dau me la ma la qual no ha perdonada la mort dels Reys enemichs noſtres. Stephania li pres la ma e poſalay ſobre les faldes de la Princeſa. Com ella veu queſtaua ſobre los genolls ſeus abaxas, e beſalay. A mi no put honor, dix Tirant, ans ho tinch a molta gracia e merce, mas veig la randa als peus, car ço que yo
