les hi ajuda a fer del que la majeſtat ſua hauia fet. Lo Emperador deualla baix enuers lo riu hon veu molts homens que ſtauen adobant taules e banchs. Lo Emperador demana lo que feyen a que tenia de ſeruir. Dix lo ſenyor de Maluehi, que per al conuit e a la feſta que lendema ſe deuia fer. E Tirant portaua de braç a la Princeſa anantſen vora del riu paſſejant. Dix la Princeſa: Digau, Tirant, quina es la raho que vos acceptar no haueu volgut lo comdat meu quel ſenyor Emperador a requeſta mia vos daua? e tres vegades meſforçi de parlar, e tres voltes la mia lengua ſtigue ſens profit, que la paraula me falli com volgui començar de parlar per dir vos: acceptau, puix dat vos es: e de vergonya no tengui atreuiment per lo vell Emperador que no conegues lo meu mal, car coſa conuinent es que la vergonya ſia meſclada ab amor. Empero totes les coſes per vos fetes acceptes ſon als meus ulls, reſtant en dubte que nol haueu volgut acceptar perque es ſtat meu. No veja yo Deu, dix Tirant, ſi tal coſa es paſſada per lo meu enteniment: ans aquell comdat tinguera yo en mes gracia e merce que ſi magues dats deu ducats o marqueſats, ſol per eſſer ſtat de la majeſtat voſtra: axi Deu vulla complir les coſes que yo li deman, ço es que vulla confermar lo voſtre voler a complir lo meu deſig: e perço que la celſitut voſtra ſapia mes clarament ma intencio, james pendre titol negu tant com la vida me acompanyara, ſino Empera-
