en companyia de .iiij. donzelles, e que Stephania venia ab hun ſtadal ences per no portar molta lum, e venia al noſtre lit, e miraua ſi dormiem, e veu nos totes dormir: yo ſtaua alienada que no ſe ſi dormia o ſi vetlaua, e viu en ſomni com Stephania obri la porta de la cambra molt ſuaument per que no fes remor, e troba mon ſenyor Tirant e lo Coneſtable que ja ſtauen ſperant. E venien en gipons, ab mantos hi ſpaſes, e calſauen peuchs de lana per que no feſſen remor al paſſejar, e a lentrar que ells feren ella apaga la lum, e poſas primera lo Coneſtable a la ſua ma, apres venia lo virtuos, y ella ſemblaua en aquell cars moço de çego, e poſals dins la voſtra cambra. E voſtra alteſa ſtaua ben perfumada e algaliada, e no mal abillada, veſtida e no deſpullada. Tirant vos tenia en los ſeus braços e portauaus per la cambra beſant molt ſouint, e voſtra alteſa que deya: Dexam, Tirant, dexam: e ell vos poſaua ſobre lo lit de repos. E Plaer de ma vida ſe acoſta al lit, e dix: Ay en lit, e quius ha viſt e quius veu ara, que ſtau ſol, deſacompanyat, ſens profit negu: hon es aquell qui aci ſtaua com yo ſomiaua? E pareguem del lit leuar me en camiſa, e vengui en aquell forat de la porta, e que miraua tot voſtre fet. Dix la Princeſa: Has mes ſomiat? ab moltes rialles e ab gran plaer que loy deya. Si ſanƈta Maria, dix Plaer de ma vida, yous ho acabare tot de recitar: Vos, ſenyora, prenieu vnes ores, e deyeu: Tirant, yo te lexat venir aci per
