fora de ſi, e tan preſtament com fon caygut ſe fon leuat, e alça la ma a laquanea dient ques dolia. E Lemperador ho veu e molts daltres, e cuytaren enuers ell, e feya demoſtracio que miraua lo peu a laquanea. Dix li Lemperador: Capita, e com ſou caygut axi? E Tirant li dix: Senyor, a mi paregue que lo meu roci ſe dolia, abaxim hun poch per veure lo ſeu mal, e ab lo pes del arnes es ſe trencat lo gambal, pero ſenyor, no es coſa de admirar que hun home caygua, car hun cauall te quatre peus e cau, quant mes hun home que non te ſino dos. E preſtament ell torna a caualcar, e caſcu tingue ſon cami. La Princeſa perque anaua plorant no volgue tornar, mas demana a Stephania quin cars era ſtat lo de Tirant, e ella loy recita ſegons la reſpoſta que hauia feta al Emperador. Certament, dix la Princeſa, que aquell cars no li es ſeguit ſino per la mia partida, e les temors que yo hagui quant me trobi ſola tan preſt foragitaren lo meu penſament, e aumenti en major dolor que no ſentia. Axi anaren parlant, e Tirant aplega al caſtell del ſenyor de Maluehi, ordena que lo Coneſtable ab la mitat de la gent axi de peu com de cauall anas al camp per guardar aquell: E yo ire, dix Tirant, al port hon ſon les naus, e fare que preſtament deſcarreguen, e ſi veig que no ni ha prou fare les tornar a la ciutat o en Rodes, que man dit que han collit molt forment aqueſt any: e ſi lo carrech los fall iran a Chipre. En la nit Tirant fon en lo port e troba
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/298
Aparença