Emperadriu, perço com era Capita major e precehia a tots los altres, car aqui hauia molts comtes e marqueſos, homens de gran ſtat, e volgueren pendre a la Infanta del braç. Hi ella dix: No vull negu vaja prop de mi ſino mon jerma Diafebus. E tots la dexaren, e aquell la pres. Mas ſap Deu que Tirant ſtimaua mes ſtar prop de la Infanta que no prop de la Emperadriu. E anant a la ſgleſia dix Diafebus a la Infanta: Mire voſtra alteſa, ſenyora, los ſperits com ſe ſenten. Dix la Infanta, Perqueu dieu? Senyora, dix Diafebus, perço com voſtra excellencia ſes veſtida de gonella de chaperia brodada de groſſes perles, e lo cor ſentit de Tirant porta lo que li fa meſter. O com me tendria per benauenturat ſi yo podia fer que aqueſt manto yol pogues fer ſtar ſobre aqueſta gonella: e perque anauen molt prop de la Emperadriu, pres del manto de Tirant: e Tirant com ſenti tirar del manto, detingues un pas atras, e aquell poſal ſobre la gonella de la Infanta, e dix: Senyora, ara ſta la pedra en ſon loch. Ay triſta, ſou tornat foll o haueu del tot perdut lo ſeny: tan poca vergonya teniu que en preſencia de tantes gents dieu tals coſes, dix la Infanta. No, ſenyora, que negu nou hou niu ſent niu veu, dix Diafebus, e yo ſabria dir lo pater noſter al reues, que negu nol entendria. Certament yo crech, dix la Infanta, que vos haueu apres en la eſcola de honor, lla hon ſe lig de aquell famos poeta Ouidi, lo qual en tots ſos libres ha parlat toſtemps de
