ciutat repoſaren alli dos dies, e partiren per venir al camp. Com foren al caſtell de Maluehi trobaren molts carros que portauen bombardes al port, e foren auiſats com lo Capita era al port, e anaren a ell, ſabent com volia anar per mar, e pregaren lo molt quels dexas anar ab ell. E lo Capita fon content perço com eren homens de ylla, e acoſtumauen de nauegar. E ordena los capitans; e poſa molta gent en les naus, homens darmes e balleſters. E encara que les naus no foſſen molt grans eren molt be armades de bona gent e deſtra, e molt be auituallades de tot lo que meſter hauien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de caualls e de tanta gent com podien portar. No paſſa molt ſpay que veren venir la vna galera a vela e a rems. Preſtament penſaren que les naus dels enemichs venien. Lo Capita feu acabar de recullir tota la gent, les bombardes e tot lo que meſter hauien. Com fon quaſi hora de veſpres les naus eren en viſta del port. Lauors la nau del Capita ixque primer de totes. Com los turchs la veren feyen grans alegries dient que aquella nau ja era ſua. E lo gran Caramany feu exir a ſa filla e a totes les altres dones qui en la nau eren alt en cuberta perque miraſſen aquella nau la qual tantoſt pendrien. A poch inſtant ixque la nau del ſenyor de la Pantanalea, e apres la del Duch de Mecina, e lauors als turchs e als genoueſos aumenta la alegria. Dix lo gran Caramany a ſa filla: Una de aquelles .iij. naus que
