en mar, e ſocorregueren al ſenyor de la Pantanalea, e lo ſocors los vench axi com a ſalut de medicina, la qual aparegue a tota la gent eſſer ſtat molt ben fet, e aconſolals molt, amoneſtant los de hauer virtut e vigoros animo, e leua la por als temeroſos metent lo coratge de tots en gran ſperança. E preſtament ſe parti de alli, e tornant en la ſua nau ana ajudar a aquells que mes ho hauien meſter. Lo ſenyor de la Pantanalea, puix veu que en la nau dels turchs noy hauia romas negu, comparti la gent en abduys les naus, e dona vela perſeguint les altres qui ſen anauen, e atengue primer que negu y enueſti vna nau, e mentre ells combatien aplega laltra nau, e laltra tantoſt ſe dona, en axi que ell tenia tres naus. En tal manera ho feren les onze naus ab les dues galeres que quatorze naus prengueren, e dos quen feren dar al traues en terra: les altres ſen anaren. Ara vejam Tirant que fa que encara los trobi combatent: ells combateren de hora de mig dia e tota la nit fins a lendema quel ſol ſe volia pondre, vint e ſet batalles ſe donaren. E Tirant deſemparat de tota ajuda ajuſtant colp a colps, e tota por apart poſada: Ab damnatge de la mia perſona, dix Tirant, yot pendre o morre. E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de paſſador en lo braç, e volent pujar al caſtell de proa li donaren ab vna flexa en la cuxa. Be ho hauien meſter los turchs, car ab gran deſeſperacio ſaltaren tres turchs dins lo caſtell de proa,
