tots los mil de vos haguera feta eleccio: mas ara que ſo vella e ja poſſeida, la mia ſperança tarda es. E parlaren de aqueſtes coſes fins al palau: e la Princeſa hoi totes aqueſtes rahons, e dix a Tirant: Aquella vella de ma mare te pietat de ſi matexa que tambe ſi volria jugar, que foch de amor la crema qui la força de impaciencia com veu a vos qui ſou la flor de tots los cauallers del mon, complit de tota gentilea, e penſa la gran bellea que per ella es ſtada poſſeida: ſi en lo ſeu temps foſſeu vengut preſumeix que ella fora digna de la voſtra amor aconſeguir. O gran follia es deſijar lo que rahonablement nos pot hauer, ne penedir ſe de hauer virtuoſament viſcut deſijant en los darrers dies de ſa vida vicioſament viure. O reprenedora de crim de amor, dix Tirant, merexedora ſou de molta pena perque no amau e ſabeu que ſou amada, e no vull menyſprear les paraules ni venir en deſgrat de la alteſa voſtra, car la cruel reſpoſta reſtara en les dones donor que hun punt no ſaben de gentilea, que volen ofendre als gentilſ homens, e eſſer dells molt ofeſes: aço no conue a donzella de honor, ni menys a la de noble linatge. En aço vengue Lemperador, e demana al Capita com ſtaua de les nafres, e Tirant reſpos que vna poca de febra ſi era meſclada, a ab lo anar pens ſeran alterades. Lo Emperador ordena anas a la poſada ab los metges enſemps, e com lo hagueren curat digueren que nos partis del lit ſi volia obtenir sanitat, perque no reſtas afollat del
