Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/329

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
325
lo Blanch.

diment a la tua dura penſa per la mia amor, oges paraules ara menors que lo meu coratge, car yo ſo ſimple e humil a tu que men has dada raho, perço com tu ho eſt ſtat a mi moltes voltes: e yo ſo preſta inclinar me als teus peus perço que lo ſenyor mon pare ſia ſeruit.


CAPITOL CLV.
La reſpoſta que Tirant fa a la Princeſa.


L

A enujoſa fortuna ha ordenat donar ſforç als turchs per apartar a mi del major be que de preſent puch poſſeyr, ço es la voſtra viſta, la qual es cauſa de aleujar part de ma atribulada pena, dix Tirant: e lo profit daltri ſera gran dan per a mi trobant me ſol en la mia tribulacio, car gran confort es a les perſones atribulades com tenen companyia en lur dolor. E ſi lo que menys ſe deu fer ſe fa, bes deu fer lo que mes fer ſe deu, e ja no ſe com puga apendre de ſoferir triſtament lo dan de amor qui aparellat me ſta. Qual coſa pot eſſer mes contraria a ma ſalut que veurem abſent de voſtra alteſa? e toſtemps he hoyt dir que batalles nohen, e cantar e ſonar plaen, e perço, compenſacio deu eſſer admeſa, que vos ſenyora deueu cerquar ab los enemichs materia de mort e no ab aquell quius deſija ſeruir. Yo ſo catiu e ſotſmes, pero catiu nos deu clamar de ſa ſenyora: no per los cauallers antichs de molta ſti-