pres comiat del Emperador, e de les dames, e tornaſen a ſa poſada ab tots los ſeus. Pleguant a la poſada ſen entra en la cambra e lanças ſobre lo lit penſant en la gran bellea que la Infanta poſſehia, e lo ſeu geſt tan agraciat li feu tant augmentar lo ſeu mal, que de una pena que ſentia lauors ne ſenti cent, acompanyat de molts gemechs e ſuſpirs. Diafebus entra en la cambra, e veu ſtar a Tirant en molt triſt e adolorit continent, dixli: Senyor Capita, vos ſou lo mes deſcominal caualler que yo haia viſt de ma vida: axi com altres farien feſta de nou liçons de ſobres de alegria de hauer viſta ſa ſenyora, e les feſtes e honors que us ha fet mes que a tots quants grans ſenyors hi hauia, e trametreus lo coxi de brocat lo qual ſe leua e trameſlo a vos ab tanta gracia e amor, que feu en preſencia de tots, quant deurieu reſtar lo mes glorios home del mon, e vos feu tot lo contrari ab molt gran deſorde, que moſtrau eſſer fora de tot recort. Vehent Tirant lo conort que Diafebus li fahia, ab veu doloroſa li dix:
A ſtrema pena que la mia anima ſent es com ame e no ſe ſi ſere amat: entre tots los altres mals que ſent, aqueſt es lo qui mes me atribula:
