Lemperador li regracia molt la ſua bona voluntat, e torna li a dir que fes lo quels metges li conſellauen, pero que primer hagues vna viſta de ſa filla Carmeſina. E Tirant molt content de les afables paraules que Lemperador li deya, deſijaua mes ſtar prop de la Princeſa que alli hon ſtaua. Com Tirant fon dins la cambra de la Princeſa troba alli a la Emperadriu qui pres gran plaer en la venguda ſua. Paſſaren moltes rahons de la ſua malaltia, e vehent Tirant que no tenia loch de poder parlar ab la Princeſa, fon li forçat de partir ſe de alli, perço que ſi los metges vengueſſen nou reportaſſen al Emperador com ſe ſtaua ab la Princeſa: pres ſon comiat ab prou ſoſpirs quey lexa, e la galant Stephania quil acompanya fins al cap de la ſcala e a la partida li dix: Senyor Tirant, daume remey o daume la mort e ſoterrau los meus membres banyats ab les lagrimes mies en mig del cami per hon paſſara aquell benauenturat gran Coneſtable, e pora dir: Aci jau aquella qui amar en ſtrem me ſolia: e la pietat mia merexedora es de aqueſt premi, car axi tremole com les areſtes primes del blat qui ſon mogudes per lo lebeig ſuau: la ſanch fuig de mi, e la natural calor deſempara lo meu cor e lo cors, e del que dech eſſer loada ſo culpant. De res nom penit encara que los cruels fats me perſeguixen: que he fet yo? per quin peccat dech eſſer abſenta de aquell qui tots mals me fa paſſar? e altre be en mi no reſta ſino que ame los ſomnis e les yma-
