aqueſts en lo mon non fora feta mencio alguna per ſauis que foſſen ſtats ſino per lo gran ardiment que tenien. E al caualler que no te ardiment mes li valria la mort que la vida: perques moſtra que mes val ardiment que ſauieſa, e ab ell nos deu acomparar, car lo ſaui toſtemps fuig de alla hon ha perill de mort, e de poca coſa ſe te per content, puix ho puga ſens negun empediment poſſehir, e no cura de la mundana gloria per lo perill que ſen pot ſeguir. E lo animos caualler va per lo mon conquiſtant, e comporta fam, set, fret e calor, e trobas en combats de ciutats, viles e caſtells qui es coſa molt perilloſa. Lo ſaui no fa res de tot aço, ans ſe guarda del ſol en leſtiu e de ſuar, y en liuern de la ſerena, e tota la ſua vida porta molt arreglada: e ſi ell veu foch ences en vila o ciutat plany molt per los bens que nos guaſten, de guerra no ſen alta gens, del temps pren lo millor que pot, elegeix ans lo be que lo mal: e lo caualler animos fa tot lo contrari, que toſtemps treballa en deſtruir ſos enemichs, e com mes mal los pot fer ne reſta mes content. E per moſtrar millor ſperiencia mira lo valeros Tirant com ho ha fet de les grans batalles que ha hagudes, com ab animo ſforçat los ha poſats tots per terra, ens fa viure en noſtra libertat, e a la mageſtat del ſenyor Emperador fa ſeure ab triumpho en la ſua imperial cadira: e de tot aço es cauſa lo ſeu gran ardiment. Donchs clarament ſe moſtra que ardiment es lo ſenyor, e ſauieſa es lo ſeu
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/357
Aparença