ixque en la ſala. E tots los ſeus ſtauen admirats del mal comport de Tirant. Com ſe fon dinat, pregua a Diafebus volgues anar al palau, e dar unes ores que tenia molt ſingulars a la Infanta, les quals ſe eren fetes en Paris, ab les cubertes totes de or macis, e molt ſubtilment ſmaltades, e tancauenſe ab tancadura de caragol de eſcala, que leuantne la clau no era negu ſabes conexer per hon ſe obria, e dins hauia molt ſingular letra e hiſtories fetes de ſtranya manera, molt ben iluminades, que tots los qui les veren dehien que en aquell temps mes pompoſes ores no pogueren eſſer trobades. Diafebus pres un petit patge molt ben abillat, e les ores cubertes li dona que portas. Com Diafebus fon en lo palau, troba lo Emperador en la cambra de les dames, e dixli les ſeguents paraules, ſegons Tirant li hauia dit que digues: Sacra majeſtat, lo voſtre Capita, deſijos de ſeruir voſtra alteſa en tot lo que li ſera manat, no ſab en queus pugua ſeruir: Supplica a la majeſtat voſtra que li done licencia que en breus dies pugua anar a veure lo camp dels moros, e de altra part tramet a voſtra alteſa aqueſtes ores: e ſi nous paren bones, que ſien dades a alguna donzella de la Infanta. Lo Emperador com les veu ſtigue admirat de veure coſa tan ſingular. Aço, dix lo Emperador, no pertany ſino a donzella de caſa real: e donales a ſa filla Carmeſina. E aquella, tant per la bellea de les ores, com per tenir alguna coſa de Tirant, ne fon molt conten-
