Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/365

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
361
lo Blanch.


CAPITOL CLXX.
La ſentencia que Lemperador mana publicar.


E

N nom de aquell qui es infinit Pare, Fill e ſanƈt Sperit verdader Deu en Trinitat perfeta: Nos Enrich per diuina gracia Emperador de Conteſtinoble e de tot Limperi grech: Viſta vna queſtio quis mena entre la excellent e molt cara muller noſtra la Emperadriu de vna part, e la excelſa molt amada filla noſtra la Princeſa: Viſtes les allegacions per caſcuna de les parts fetes, e molt be rahonades e defeſes, hauent Deu dauant los noſtres ulls, e la penſa eleuada en fer dret juhi ab concordia de la major part del noſtre ſacre Conſell: no hauent ſguart a la molta amor que a caſcuna de les parts portam ſino ſol a la reƈta juſticia, e donar lo dret a quis pertany: E attenent e conſiderant que ſauieſa es lo mes alt do que Deu e natura poden donar a la creatura humana, e de major perfeccio e noblea, e de aquella totes les virtuts que lo cors pot poſſehir prenen principi e fonament, e ſens aquella no ſon res: Axi com lo ſol de qui prenen lum tots los planets e les ſteles, e illumina tot lo mon, axi es ſauieſa que ſenyoreja totes les virtuts e reſplandeix per tot lo mon, perque es dit gran ſenyor: empero neceſſitat es gran al home que tinga ardiment, e ſi non te no deu eſſer res ſtimat: e per ſo ardiment