roſa venguda. Vengut lo dia de la feſta lo Coneſtable vench a vna legua de la ciutat molt ſecret, e alli ſe atura fins a lendema. Stephania en degun cas no volia anar a la feſta, puix noy era lo qui ella amaua, e la Princeſa lan prega molt dient que ſi ella noy anaua tampoch ſi iria, e totes les feſtes ſe deſtorbarien, en tant que a Stephania li fon forçat de anar. Apres les miſſes dites en molta gran ſirimonia anaren al mercat lo qual trobaren tot cubert alt e baix de draps de lana blanchs, e verts, e morats, e per les parets draps de raç ab les figures totes franceſes, e tot alentorn del dit mercat hauia taules meſes: e lo talem del Emperador era molt rich e molt poxant, tot al entorn de draps de brocat, e Lemperador ſe ſigue en mig, e los embaxadors prop dell. Alt al cap de la taula ſeya la Emperadriu ab ſa filla, e lo gran Caramany e lo Rey de la ſubirana India menjauen baix en terra perço com eren preſoners. Les donzelles e totes les dones de honor ſeyen a la part dreta, e totes quantes dones de la ciutat volien menjar ho podien be fer: Stephania ſeya a cap de taula e les altres apres della: tots los duchs e grans ſenyors ſeyen a la part ſineſtra. Hauien parat .xxiiij. tinells tots plens dor e dargent: en lo primer tinell foren meſes totes les reliquies de la ciutat, en lo ſegon tot lor de les ſgleſies: apres venien .x. tinells tots plens de cabaços e paners grans de tot lo treſor del Emperador, tots de moneda dor, e apres venien les copes dor: venien
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/371
Aparença