Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/377

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
373
lo Blanch.

quants hi hauia que veyen ſemblant coſa ſtauen admirats de la gran ſingularitat de les pedres fines quey hauia, ne tan riqua çabata de cuyro no era ſtada viſta. E en aquella cama no portaua arnes negu ſino en la ſineſtra e paria ſtar molt be. Per cimera portaua damunt lo elmet quatre pilars dor lo ſanƈt greal fet a manera daquell que Galeas lo bon caualler conquiſta, ſobre lo ſanƈt greal ſtaua la pinta que la Princeſa li hauia dada ab hun mot quey hauia, e qui legir ho ſabia deya: No ha virtut que en ella no ſia: e axi ixque aquell dia. En mig del rench hauia hun gran cadafal tot cubert de draps de brocat, e en mig ſtaua vna gran cadira molt riquament guarnida, e per mig tenia hun pern que la cadira ſe podia voltar entorn, e alt ſeya la ſauia Sibilla molt riquament abillada que moſtraua en ſi gran magnificencia, e continuament a totes parts ſe vogia: e baix al peu de la cadira ſeyen totes les deeſſes ab les cares cubertes, perço que en lo paſſat temps deyen los gentils que eren coſſos celeſtials. En torn de les deeſſes ſeyen totes les dones qui be hauien amat, axi com fon la reyna Ginebra qui a Lançalot ama, la reyna Yſolda a Triſtany, e la reyna Penelope qui a Ulixes ama, e Elena a Paris, Griſeyda a Achilles, Medea a Jaſon, la reyna Dido a Eneas, Deiamira a Ercules, Adriana a Teſeu, e la reyna Phedra qui requeri a Ypolit ſon fillaſtre, e moltes altres ni hauia que ſeria fatiga de nomenar les que en la fi de lurs amors foren