paraments que lo Rey de França li hauia dats tots brodats de leons ab groſſos ſancerros dor que al coll portauen, e les leones ſtauen gitades, e los poquets fills portauen campanetes de argent, e com lo cauall ſe mouia era hun plaent ſo de hoyr que los ſancerros feyen. Ixqueren en lo camp huyt cents cauallers deſperons daurats, e no conſentiren nengu hi entras ſi no hauia rebut la honor de caualleria, e no portas paraments de ſeda, o de brocat o chaperia: e molts ſe feren cauallers aquell dia per eſſer en aquelles armes. E lo Vezcomte que no era caualler ſabent tal ordinacio per no venir en contra lo que era ordenat per Lemperador, com tots foren dins hun gran camp deſcaualca e puja alt al cadafal de la Emperadriu, e ſuplica la fos de ſa merce li volgues donar la honor de caualleria. Reſpos la Princeſa: E com, no ſeria mes juſta coſa quel ſenyor Emperador vos fes caualler de la ſua propia ma? Senyora, dix lo Veſcomte, yo tinch en vot de no rebre honor de caualleria de ma de home negu, perço com yo ſo fill de dona, e ame a dona, e per amor de dona ſo vengut aci, y en dona he trobada molta honor, raho es donchs que dona me faça caualler. La Emperadriu ho trames a dir al Emperador, e ell vingue alli ab los embaxadors, e dix a la Emperadriu que li donas lorde de caualleria, e axi fon fet. La Princeſa feu portar vna ſpaſa molt bella e ſenyi lay que Lemperador ſon pare tenia ab lo pom e tota la guarnicio dor: e Lemperador feu
